Els estudiants de secundària i universitat, cridats a la vaga

Els sindicats protesten contra les últimes reformes educatives amb mobilitzacions a tot el país

Els principals sindicats d'estudiants del país han convocat avui una jornada de vaga als instituts de secundària i a les universitats, contra les últimes reformes legislatives en el sector educatiu. Uns canvis marcats per la nova llei d'educació espanyola, coneguda per llei Wert, i pel decret de llengües a les Illes, que ha estat contestat amb la mobilització més intensa que es recorda per part de docents i famílies. 

“L'essència d'aquesta vaga és una resposta contra la catalanofòbia i la progressiva espanyolització de l'ensenyament”, diu el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans en el manifest de convocatòria. Hi recorda el decret de llengües i la vaga indefinida de docents, les protestes de professors contra la Llei d'Educació de Catalunya i la manca d'oferta d'ensenyament en català al País Valencià. 

També carrega contra la reforma educativa del ministre espanyol José Ignacio Wert, “una llei retrògrada, classista, espanyolista, sexista i mercantilitzadora”, i defensa “una educació pública popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat”. 

A més de la jornada de vaga, hi haurà manifestacions i concentracions en una trentena de municipis del país, entre els quals Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Palma, Tarragona i València. 

El Gran Wyoming recorda la censura a Quim Monzó a TVE per pressió de la casa reial.

“Aquest senyor, a Madrid, no podia sortir ni un dia a La 2”, recorda el periodista.

Després de l’emissió de “Operación Palace”, el programa de “Salvados” de Jordi Évole va continuar amb un debat sobre la qualitat de la democràcia a l’estat espanyol. I van recordar alguns dels casos més cèlebres de censura a mitjans de comunicació per part de la casa reial espanyola. El Gran Wyoming va explicar com TVE havia anul·lat l’emissió “El peor programa de la semana” perquè havia convidat a Quim Monzó. El motiu de la censura: una intervenció anterior de Monzó a “Persones Humanes” de Miquel Calçada, el 1994, en què parlava de la monarquia.

Aquest és el vídeo emès ahir amb les explicacions de Wyoming:

Ho relata així: “Uns dies abans de l’emissió del programa ens van trucar i ens van dir que hi havia hagut un merder. Temien que durant l’entrevista, que era en directe, aquest senyor pogués fer alguna mena d’exaltació vehement del independentisme antimonàrquic. I just abans d’enviar el cotxe per anar a cercar-lo, cap a les sis de la vesprada, ens van fer anar al despatx per dir-nos que aquell dia no féssim el programa, que l’emetéssim sense l’entrevista”.

I afegeix: “Aquest senyor no el portàvem amb caputxa de l’altre cantó del Pirineu, ni era un violador per a fer un espectacle mediàtic, aquest senyor treballava a la televisió catalana; tenia dues col·laboracions a la premsa i treballava a la ràdio, i li havien donat un premi de lletres catalanes. Doncs aquest senyor, amb tota aquesta activitat mediàtica a Catalunya, a la resta d’Espanya, a Madrid, no podia sortir ni un dia a La 2. Una acció de censura total”.

Ací podeu veure la intervenció integra de Monzó al “Persones Humanes”:

El PP valencià discuteix si canviar Fabra després de les europees

Maria José Català o el ministre García-Margallo, possibles candidats a rellevar-lo

Les eleccions europees del 25 de maig poden tenir conseqüències importants en la política valenciana. Les darreres enquestes dibuixen una tendència negativa del PP, que podria perdre la primera posició, on és de fa gairebé dues dècades. Si fos el cas, seria un advertiment amb vista a les eleccions valencianes, al cap d'un any. Per això, podria ser que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, dimitís i un nou president intentés remuntar la davallada abans no fos massa tard. Segons diverses fonts consultades per VilaWeb, la consellera d'Educació i Cultura, Maria José Català, és la més ben situada per a rellevar Fabra. 

Precisament per aquest motiu, la publicació del diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha estat tan blasmada per un sector del PP, que hi veu la possibilitat no tan solament de ressuscitar l'anticatalanisme, sinó també d'afeblir la posició de la consellera. Dins el PP valencià, el nerviosisme pels mals resultats que fan preveure les enquestes ha somogut el tremp organitzatiu, i tot de faccions comencen a bregar, encara no de manera oberta, pensant en la transició després de Fabra.

Una de les possibilitats més sorprenents seria l'arribada a la Generalitat Valenciana del ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Garcia-Margallo. No és valencià --va néixer a Madrid--, però ha estat escollit diputat per València en tres eleccions. Margallo, però, no podria ser president sense eleccions avançades ja que no és diputat a les Corts.

La conseqüència de l'arribada de Margallo és que obligaria a renovar el govern espanyol i el perill principal és que podria enutjar totes les famílies valencianes del PP. Margallo, a més, es ressentiria del mateix mal que Fabra: el fet de no tenir gent afí ni un grup organitzat al darrere. Tanmateix, la idea que tenen des de Madrid és que la força dels líders tradicionals del PP valencià ja s'ha consumit i que, per tant, la irrupció de Margallo fóra una manera de fer foc nou. 

Salvem la nostra llengua, salvem el valencià

Fabra suprimeix unitats en valencià a 136escoles i tanca 5 escoles

Escola Valenciana considera la mesura “el major atac als programes d’ensenyament en valencià en els últims 30 anys”

El govern de la Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 escoles públiques per al curs 2014-2015 segons l’arranjament escolar publicat avui al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana. L’entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.

Escala Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un “atac històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims anys”.

“Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló”, ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.

Tancament de cinc centres.

La supressió d’unitats en infantil a cinc centres del País Valencià suposarà “la seva mort” segons l’entitat. Es tracta del Centre Públic (CP) Santa Quitèria D’Almassora, CP Mestre Canós de Castelló de la Plana, el CP Sara Fernández de València ciutat, el CP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i el CP L’Arc de Monòver.

Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l’arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d’Educació.

Nacionalisme lingüístic español.

Ací us deixe un vídeo de Juan C. Moreno Cabrera on ens mostra l’actual concepció d’alguns sobre el valor de la nostra llengua en relació al castellà.

Benvinguts al nou blog!

Aquesta és una nova experiència que els estudiants de Magisteri de la Universitat de València tenim el plaer de gaudir.

Compartirem tots aquells materials relacionats amb l’assignatura Desenvolupament d’Habilitats Comunicatives en contextos multilingües. A més, publicarem noticies d’interès social i altres textos propis.

Espere que us agrade!