dilluns, 2 de juny del 2014

Milers de persones refermen l'escola en català a València

Dissabte també es va fer trobada d'Escola Valenciana a la Marina Baixa
Aquest cap de setmana s'ha fet la XXVII Trobada de València, que va reunir milers de persones a favor del model d'escola valenciana. Per primera vegada, s'ha fet al barri de Ciutat Vella, a recer de les Torres de Quart de la ciutat. La trobada anà precedida d'una manifestació en què van participar més de cinquanta centres, entitats i institucions de la ciutat, acompanyats de les entitats que conformen la comunitat educativa valenciana. Dissabte també hi hagué una trobada a Orxeta, a la Marina Baixa.
'Després de les determinacions polítiques de Fabra i M. José Català de tancar escoles públiques en la nostra llengua, de suprimir unitats educatives en valencià i d'atacar l'escola pública, de qualitat i en valencià, era important de reconvertir la cercavila de la Trobada de València en una manifestació com la que hem fet avui, plena de música, de gent, de xiquets i xiquetes que diuen sí a la nostra escola i que deixen en evidència la gestió errònia de M. José Català', va dir el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
L'organització també va recordar Jaume Sastre, el docent de les Illes Balears que va començar una vaga de fam fa més de tres setmanes pels atacs del govern balear a l'ensenyament en la nostra llengua.

'Els atacs que rep l'ensenyament en la nostra llengua tant al País Valencià com a les Illes i Catalunya ha fet que Escola Valenciana, Somescola i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears ens hàgem unit amb un objectiu comú: manifestar el nostre rebuig als atacs del govern de Rajoy, el de Fabra i el de Bauzá contra la nostra llengua, amb la LOMCE i els decrets autonòmics', digué Moreno. 
Al final de la manifestació, la Coraleta del Micalet, Marcel el Marcià a la Mediterrània i Pep Gimeno Botifarra van amenitzar la festa.
D'una altra banda, dissabte a Ontinyent la trobada de plataformes per l'ensenyament públic va acordar un seguit d'accions de pressió per a final de curs, com ara mobilitzacions davant la Conselleria d'Educació els dies 16, 17 i 18 de juliol. Així mateix, es va parlar de convocar una vaga educativa de tres dies a començament del curs vinent.
Més informació a VilaWeb Ontinyent.


Un funcionari de la presó de Fontcalent amenaça una professora per haver parlat en català.

La va avisar que tindria problemes si continuava fent-ho
L'Associació El Tempir d'Elx (Baix Vinalopó) ha denunciat avui un cas de discriminació lingüística denunciar per una professora del centre penitenciari de Fontcalent, a Alacant. La professora denuncia vexacions i amenaces per part d'un funcionari del centre per parlar haver-li parlat en català. La professora, contractada recentment per treballar a la presó, va anar al seu despatx a fi d'obtenir un permís per a poder moure's al centre. Entre altres qüestions, el funcionari li va dir que havia de parlar 'en espanyol, no en valencià' perquè 'treballava per a l'estat espanyol.' I li va etzibar: 'No em dóna la gana que em parlen en valencià' i va advertir que tindria problemes si continuava fent-ho en el centre.
Els fets van succeir el proppassat 21 de maig, quan M. Carme Viudes va sol·licitar al funcionari el permís per moure's a dintre del centre penitenciari. Segons que exposa El Tempir, quan la professora va entrar i va saludar el funcionari, aquest la va titllar de 'maleducada' perquè dos dies abans ella havia entrat a l'oficina parlant en català amb una companya i considerava que la conducta no era correcta perquè no li havia demanat permís per parlar-hi.

En altres paraules, allà es parlava 'en espanyol i no en valencià'. Tot seguit, M. Carme Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar permís perquè el català és una de les dues llengües cooficials al País Valencià.

Segons que ha denunciat la professora, la recriminació lingüística va continuar: el funcionari va tornar a argumentar que ell treballava per a l'estat espanyol i que no acceptava que ningú s'adrecés a ell en valencià perquè 'no em dóna la gana que em parlen en valencià'. De fet, tot seguit va remarcar que l'entenia perquè ell era de Callosa d'en Sarrià, a la Marina Baixa, de la qual cosa s'enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se'n va anar a viure a Alacant i ara no admetia l'ús del català davant ell.

Segons el relat de la professora, va presumir en un to fatxenda: 'Amb tu no he estat gaire fill de puta. A un company teu, Ximo, com que no em parlava en espanyol, va venir un altre company a traduir-lo, tot i que jo l'entenia perfectament. Però no em dóna la gana.'

M. Carme Viudes assenyala que no haver canviat de llengua durant la discussió i que va aconseguir el permís però que el funcionari li va recordar que no podria parlar-li en català en pròximes ocasions perquè, segons ell, si s'obstinava en aquesta conducta, 'tindria problemes a Fontcalent'.

El Tempir ha fet públic el cas i exposa que ha assessorat en matèria de drets civils i lingüístics la professora. L'associació recorda que l'acte denunciat és il·legal segons l'ordenament jurídic vigent, perquè l'estatut valencià i l'article 10 de la Llei d'ús i ensenyament del valencià garanteixen el dret dels valencianoparlants a expressar-se en català davant les administracions públiques; d'una altra, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada d'acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix en l'article 36 que els ciutadans de les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial poden utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de l'Administració de l'estat.

El Tempir exigeix a les autoritats públiques estatals i valencianes una implicació real i efectiva perquè no tornen a produir-se casos com el denunciat, sobretot en aquells sectors públics 'que continuen sent impermeables a la introducció del català, com ara les presons o els cossos i forces de seguretat de l'estat'.

L'associació considera que cal prendre mesures urgents destinades a de posar punt final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al valencià que amb freqüència realitzen els funcionaris de l'Estat espanyol.

El Tempir considera que la Generalitat Valenciana 'no pot dimitir del seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat perquè no torni a produir-se cap vexació més per motius lingüístics'. L'associació reclama cursos d'alfabetització en valencià i de sensibilització lingüística als funcionaris i crida a l'Estat espanyol a 'assumir d'una vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia a fi d'evitar casos d'estigmatizació com el denunciat'.

Per últim reclama la competència en la gestió de presons per a la Generalitat Valenciana 'a fi de democratitzar lingüísticament un dels darrers reductes de xenofòbia lingüística cap a la nostra llengua'.


Les cinc escoles no apliquen la imposició del 25% d'espanyol, ara per ara.

Els directors dels centres acaten les directrius del departament i esperaran al 16 de juny
Les cinc escoles afectades per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposaven un 25% d'assignatures en castellà no les aplicaran, encara. Avui s'acabava el termini --passat un mes des de les sentències--, però el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha comunicat que aquest termini expira més endavant, el 16 de juny. Per això les cinc escoles mantindran les directrius de la Generalitat i, de moment, no faran cas de la imposició del TSJC.
El 15 de maig el Departament d'Ensenyament va presentar al Tribunal Suprem espanyol el recurs de cassació contra la decisió del TSJC, publicada al gener, que imposava un 25% d'assignatures en castellà en algunes aules de cinc centres de Catalunya.

El departament interpreta que el termini d'aplicació d'aquestes mesures comença un mes després de la presentació del recurs, el 16 de juny, i no pas avui, 2 de juny, quan fa un mes que el TSJC va traslladar les últimes interlocutòries a les parts.
Tenint en compte que el curs s'acaba el dia 20, els dies en què suposadament es complirà el nou repartiment seran dies d'avaluacions, en què els alumnes es dedicaran a activitats lúdiques. Per tant, a la pràctica, les sentències no s'aplicaran aquest curs.

Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que té la titularitat de quatre dels centres afectats, ha explicat que els directors de les escoles han acatat les directrius del departament i, per tant, no pensen començar a aplicar l'ordre avui, sinó el dia 16 de juny.