TEMA 3

TEMA 3

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d’embrancar-se, ineluctablement, en processos globals de normalització lingüística.

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:

• Difusió de la llengua minoritzada.
• Facilitar l’adquisició d’aquesta per part de la població més jove.
• Normalització, tant de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa de què es nodreix.

No hi ha cap dubte que l’escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d’un país.

Al País Valencià, amb:

• Una situació ambigua pel que fa a l’ordenament jurídic en matèria lingüística.
• Una més que tímida política d’extensió de l’ús.
• Unes circumstàncies socials més aviats adverses.

Ha estat l’escola, i especialment l’escola infantil i primària, la que s’ha convertit en motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, i la que ha aconseguit de mantenir viva la flama de la llengua i de transmetre-la a les generacions més joves mitjançant l’esforç corporatiu més gran que han conegut els sistemes educatius del segle XX en el món occidental.

Valencià, una llengua:

• Limitada als usos simbòlics.
• Instrumentalitzada partidàriament.
• Relegada només a alguns aspectes de l’ensenyament.
• Degradada en els mitjans de comunicació.
• Discriminada per tot arreu.
• Minoritzada en els espais urbans.

Si a tot això afegim que apareix dividida en els seus referents normatius, ho té tot llevat de normalitat.

És necessari un projecte polític de futur que vertebre i done sentir a tots els esforços per tal d’assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d’ús de la llengua.

Aprovat l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament en valencià.

Ensenyament i ús vehicular del valencià, dins el sistema educatiu ve regulat per:

• Decret 79/1984, de 30 de juliol.
• L’Ordre d’1 de setembre de 1984.
• L’Ordre del 31 de gener de 1987.

Resultat:

• Reforma educativa dins un model educatiu bilingüe.
• S’organitza el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència (Valencià i castellà).

Els objectius del sistema educatiu valencià – incloent-hi els territoris de predomini lingüístic castellà – pel que fa al castellà i el valencià:

“Domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots els xiquets i xiquetes prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.”

• Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV): Article 9 del decret 79/1984, de 30 de juliol.
• Programa d’Incorporació Progressiva (PIP): Article 10 del decret 79/1984, de 30 de juliol.
• Programa d’Immersió Lingüística (PIL): Ordre de 23 de novembre de 1990 i Ordre de 12 de maig de 1994.

Trenta anys després de l’aprovació de la LUEV, per unanimitat de les Corts Valencianes, només un 29% de l’alumnat rep l’ensenyament valencià, malgrat el creixement de la demanda.

Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense que la LUEV s’haja aplicat en tota l’extensió. Amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en  valencià des dels 3 anys fins acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. La demora a aconseguir els objectius és ara una clara oposició a la llengua.

Les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l’any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats , i entre territoris.

L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià, representa un 29% (PEV) del total de l’alumnat; mentre que l’alumnat escolaritzat en programes d’incorporació progressiva (PIP) representa el 71% (un 54,2% en zones de predomini lingüístic valencià, i un 16,8% de les zones de predomini lingüístic castellà, en les quals el valencià només s’imparteix com a assignatura.

3 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en PEV

5  de cada 10 alumnes s’escolaritzen en PIP

2 de cada 10 només estudien el valencià com assignatura.

L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix però ho fa lentament:

1. El curs 1998/99, el percentatge d’alumnat que estudiava en valencià representava un 16% sobre el total, el curs 2007/08, la mitjana era del 27%.
2. D’altra banda, l’exempció a l’assignatura de valencià continua sent permesa.

En secundària, segons dades del curs 2005/06, es van “atorgar” l’exempció a un 28.66% de l’alumnat a Alacant, un 21.73% a València i un 8.67% a Castelló.

  

En les grans capitals valencianes es confirma el patró del com més al sud, menys valencià.

Si mirem la xarxa concertada, no hi ha cap centre en aquestes ciutats que impartisca ensenyament en valencià.

 Al contrast entre una ciutat del nord, Vila-real, i una del sud, Sant Vicent, ambdues amb predomini lingüístic valencià, és significatiu de la manca de voluntat de planificació.