L'admissió
del recurs implicaria la suspensió cautelar i el començament d'un nou procés de
matriculació a 96 municipis de 18 comarques del País Valencià
Escola Valenciana ha
presentat aquest dilluns un recurs contenciós-administratiu al Tribunal
Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià contra l'arranjament escolar de la
conselleria d'Educació que preveu suprimir pel cap baix setanta unitats
educatives en català d'infantil i primària a tot el País Valencià (82 més estan
en perill). Segons que ha informat l'entitat a través d'una nota premsa,
l'admissió del recurs implicaria la suspensió cautelar de la mesura del
Consell, un dels atacs més greus mai consumats contra l'ensenyament en la
nostra llengua, i s'obriria el procés de matriculació a aquestes línies que
fins ha estat blocat a noranta-sis municipis de divuit comarques.
Preguntada
pel recurs, la consellera d'Educació, Maria José Català, s'ha mostrat
convençuda que no tindria recorregut jurídic i ha dit que la supressió
d'unitats s'acabaria fent i que no responia a 'motivacions lingüístiques'. 'El
criteri usat és si hi ha més o menys xiquets en una determinada escola'.
Els
fets, però, indiquen tot el contrari. En total, és previst que es perdin cent
cinquanta línies, setanta de les quals seran, de segur, en la nostra llengua.
Pel que fa a les altres vuitanta, encara no se sap a quina llengua corresponen,
però són en escoles de doble línia i, per tant probablement seran també en
català. 'És un atac brutal a l'educació pública i en valencià, el més greu que
s'ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap', deia Sílvia Ureña, portaveu
de la plataforma
Prou, enaquest reportatge de VilaWeb sobre la revolta dels pares,
tancats a les escoles, contra la conselleria d'Educació. (Entrada anterior)
El
cert és que tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament
ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis
amb més demanda. 'És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons
projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en
valencià', diu Rafa Revert, pare de l'escola Bonavista d'Ontinyent, que l'any
que ve perdrà una de les línies en català. 'No és cap sorpresa, però amb
l'excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l'escola pública i en
valencià', diu el batlle d'Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat
suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les
intencions del govern formen part d'una estratègia molt ben pensada i
dissenyada per a atacar a poc a poc l'escola pública i en català. L'argument
del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d'augmentar la ràtio
d'alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet tancar
aules.
Però
contràriament al que diu la consellera, resulta que les peticions per a
estudiar en català al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments
hi ha dos-cents trenta mil xiquets matriculats en les línies en valencià, un
30% del total, i es calcula que cent mil més no ho han pogut fer per manca de
places, malgrat haver estat aquesta la seva primera opció. És a dir, mentre la
demanda creix, el govern en redueix l'oferta.
Pares
revoltats
L'atac
del govern contra l'escola pública i en català ha portat grups de pares i
mestres a tancar-se a les escoles cada nit. El primer col·legi on els pares van
decidir tancar-se, ja fa més de quaranta dies, és el Ciutat de Cremona, a
Alaquàs, on els pares s'han articulat amb la plataforma
TotsSomCremona. Tot seguit s'hi van afegir els col·legis Martínez
Valls i Bonavista d'Ontinyent fa dues setmanes i, a partir d'aquest dijous
també les escoles de Castelló Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe
Climent. Segons la plataforma Prou, s'espera que aviat s'hi afegeixin encara
més escoles. VilaWeb va relatar en aquest reportatge en vídeo el cas d'aquestes escoles.
Resposta
de la conselleria
La
conselleria havia de donar resposta avui al recurs de reposició presentat per
les dues escoles d'Ontinyent, a través del qual esperaven que se suspengués
cauterlament la mesura per a aquests dos centres, però a hores d'ara encara no
ho ha fet. De moment, la resposta del govern és, per tant, com en els darrers
mesos, segons les famílies, el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada