Escàndol a les Corts Valencianes per l'expulsió de Mònica Oltra

Feu clic ací per poder veure el vídeo de l’expulsió de Mònica Oltra de les Corts Valencianes.

El PP vol expulsar la diputada de Compromís Mònica Oltra de les Corts Valencianes durant un mes per aquest incident, quan es va negar a obeir l'ordre del president de la cambra, Juan Cotino, que la volia expulsar de l'hemicicle. Ahir el portaveu del consell, José Ciscar, ha demanat a la mesa de les corts que apliqui el reglament i que la sancioni. 'Hi ha un òrgan competent per a establir quina sanció li correspon, i hi ha un reglament que s'ha d'aplicar', ha dit Ciscar, referint-se l'article 101 del reglament de les Corts.

RTVV comença a comunicar els acomiadaments per burofax

Un centenar de treballadors es quedaran per a les tasques de liquidació de l'ens

Els treballadors de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) són avui pendents de rebre un burofax. 1.438 en rebran un que els comunicarà l'acomiadament immediat i 139, un altre que els indicarà que han de continuar treballant per a encarregar-se de la liquidació de l'empresa. El burofax conté la carta formal d'extinció del contracte, un resum de la memòria de les causes de l'ERO, l'acord a què van arribar l'empresa i el comitè i el càlcul de la indemnització individual. 

RTVV va enviar ahir els burofaxs notificant els acomiadaments i ingressarà les indemnitzacions. Els treballadors començaran a rebre el comunicat avui. Segons que explica la Intersindical, el personal de correus farà quatre intents per lliurar el burofax. En acabat, l'empresa considerarà que l'acomiadament ha estat comunicat formalment. 

També explica que la signatura de la recepció del burofax implica que el treballador dóna per rebuda la documentació i queda fixada aquesta data com la de l'acomiadament, però no significa la conformitat ni amb el contingut ni amb la quantitat de la indemnització, ni tampoc cap renúncia a possibles accions judicials en un futur. 

D'aquesta manera, es liquiden la ràdio i televisió públiques del País Valencià. La Intersindical, en els darrers comunicats, dedicats a explicar aquest últim procediment, diu: 'El fet que us donem informació tan tècnica per facilitar este tràngol no lleva la indignació i la tristor que sentim en este moment en què els liquidadors de RTVV executen la pena de mort aprovada pel govern d'Alberto Fabra. Ell no ho havia previst però #RTVVapagaràFabra.'

Raimon porta al Palau de la Música Catalana quatre recitals antològics

El cantant de Xàtiva s'instal·la d'avui a diumenge a l'escenari que l'ha acollit més de quaranta vegades

Raimon farà, d'avui a diumenge, quatre actuacions consecutives al Palau de la Música Catalana. Seran concerts antològics, amb cançons d'ara i d'abans, algunes de les quals fa temps que no se senten en els seus recitals. Cada nit serà introduït per un dels cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català, que cantaran versions de dues peces seves. Distingit no fa gaire amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Raimon ha actuat una quarantena de vegades al Palau, l'escenari on 'més a gust' s'ha sentit. 

Raimon actuarà acompanyat a la guitarra per Miquel Blasco i Joan Urpinell, el clarinetista Pau Domènech i Fernando Serena al contrabaix. Els concerts seran un repàs de tota la seva obra. Inclouran les cançons més conegudes, composicions més recents i també peces que fa molt de temps que no entona en directe. Fins i tot hi haurà alguna novetat, com una cançó que ha preparat amb els cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català. 

La participació dels cors anirà més enllà d'aquesta col·laboració. Per iniciativa del Palau de la Música, tots els cors (el de mitjans, el de noies, el de petits i el jove) introduiran Raimon amb dues versions de cançons seves: avui, 'D'un temps, d'un país' i 'Jo vinc d'un silenci'; demà, 'Parlant-me de tu' i 'Veles e vents'; dissabte, 'Si miraves l'aigua' i 'Diguem no'; i diumenge, 'Al vent' i 'Cançó de les mans'. 

En aquesta entrevista recent de VilaWeb, Raimon reflexiona sobre l'actualitat social, cultural i política a través d'algunes de les seves cançons, i també explica com veu el procés d'independència de Catalunya i la situació política del País Valencià i de la resta dels Països Catalans. 

El col•lectiu editorial 'Llegir en català' es presenta a València

És format per onze editorials independents dels Països Catalans que volen ‘guanyar lectors de bona literatura’ en la nostra llengua

El col·lectiu editorial 'Llegir en català' ha presentat avui a la Fira del llibre de València el projecte d'edició independent que uneix onze editorials de tots els Països Catalans. En declaracions a l'ACN, la seva presidenta i editora de l'editorial Raig Verd, Laura Huerga, ha explicat que l'objectiu comú compartit entre les editorials que integren el projecte és ‘guanyar lectors de bona literatura en català, que es llegeixi, que es llegeixi bé i que es comenci a llegir més en català’. Huerga ha afegit que el principal tret que uneix els editors de 'Llegir en català' és la implicació amb tot el procés de producció del llibre i l'intercanvi d'opinions amb els lectors.

La presidenta de 'Llegir en català' ha remarcat que aquest és un dels avantatges de l'edició independent perquè el lector ‘busca aquest feed-back’: ‘Nosaltres preguntem què li semblen els nostres llibres i tenim en compte la seva opinió.’ Huerga ha manifestat que molts lectors ’s’aficionen a la marca i comencen a comprar cada llibre de l'editorial’.

‘Nosaltres som els editors, però és veritat que nosaltres contractem el traductor, el maquetador, el corrector, si no és que ho fem nosaltres mateixos, però a la vegada nosaltres fem la promoció del llibre, portem l'autor de la mà, anem a les presentacions…’

Al llarg de l'any de de funcionament, 'Llegir en català' ha posat en marxa projectes com ara el d'una parada comuna per Sant Jordi, clubs de lectura, una activitat consistent a entrar a la Viquipèdia tots els autors de les editorials que formen la plataforma, presentacions en llibreries amb autors que parlen dels altres autors, vermuts literaris i ‘coses creatives que empenyin el lector a comprar un llibre’. 

Després d'algunes presentacions a Catalunya, 'Llegir en català' s'ha presentant avui a València coincidint amb la nova incorporació al projecte, l'editorial independent valenciana Sembra Llibres. 

'Llegir en català' és format, ara mateix, per Raig Verd, Periscopi, la Breu, l’Avenç, AlRevés, Crims.cat, Gregal, el Gall, Llibres del Delicte, Sembra Llibres, Saldonar i Meteora.

El govern recorrerà al Suprem la imposició d'un 25% d'assignatures en castellà

El TSJC manté aquest percentatge en les aules en què un alumne ho demani · El tribunal desestima els recursos de les cinc escoles afectades

El govern recorrerà al Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà en aquelles aules on un sol alumne ho demani. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ho ha després d'haver tingut coneixement de les interlocutòries del TSJC, sobre les quals s'ha declarart sorpresa per la rapidesa de la decisió. En el recurs, el departament demanarà que se suspengui cautelarment la decisió, esperant que el Constitucional es pronunciï. Si no se suspengués, l'aplicació entraria en vigor el proper 2 de juny.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament i direcció i famílies de les cinc escoles obligades a impartir el 25% de les hores lectives en espanyol en les aules on algun alumne ho demani. Els magistrats consideren que s'ha de garantir l'ús vehicular de l'espanyol a les aules i, ratificant el cop contra la immersió, fixen aquest ús en un 25%.

El TSJC admet que el català és el centre de gravetat del sistema educatiu, però diu que cal aplicar el mandat constitucional d'aplicar un percentatge d'espanyol. Si la Generalitat o les escoles no ho fan, diu la interlocutòria, ho han de fer els tribunals. I és en base a això que estableix el percentatge d'un 25%, ratificant la seva decisió anterior.  

Escola Valenciana proposa un 25% de català a la zona castellanoparlant.

Agafant la sentència del TSJC que obliga a que una quarta part de les classes a Catalunya siguin en espanyol

Escola Valenciana estudia com es podria adaptar al context del País Valencià la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de ratificar el mínim del 25% de castellà en aquelles aules on un sol alumne ho sol·liciti. L'entitat ha capgirat aquesta decisió judicial i estudia com podria fer que s'apliqués un mínim del 25% en valencià en les comarques qualificades com castellanoparlants per la conselleria d'Educació i on els pares no poden escollir programes d'ensenyament plurilingüe, amb dues assignatures en llengua pròpia. Escola Valenciana assenyala que manté contactes a través de l'oficina de drets lingüístics amb famílies que voldrien matricular els seus fills en aquests programes.

Així mateix, i segons que afegeix Escola Valenciana, els serveis jurídics de l'entitat s'han posat en contacte amb entitats de Galícia, el País Basc, Navarra i les Illes Balears per estudiar accions jurídiques conjuntes que garanteixin el principi d'igualtat lingüística de tots els ciutadans de l'estat i que vetllin per les llengües pròpies de cada territori.

Tot i així, Escola valenciana ha recordat que l'aplicació d'un 25% d'hores lectives en qualsevol llengua 'no até a cap criteri pedagògic i que aquesta mesura judicial empobreix els programes educatius de qualitat, és a dir, els programes d'immersió lingüística, que són els que donen resultats òptims arreu del món, allà on hi ha diverses llengües cooficials'.

Notícia relacionada amb la publicada anteriorment: El TSJC manté l'obligació de fer un 25% de classes en espanyol

El TSJC manté l'obligació de fer un 25% de classes en espanyol

El tribunal desestima els recursos de les cinc escoles afectades

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament i direcció i famílies de les cinc escoles obligades a impartir el 25% de les hores lectives en espanyol en les aules on algun alumne ho demani. Els magistrats consideren que s'ha de garantir l'ús vehicular de l'espanyol a les aules i, ratificant el cop contra la immersió, fixen aquest ús en un 25%. 

El TSJC admet que el català és el centre de gravetat del sistema educatiu, però diu que cal aplicar el mandat constitucional d'aplicar un percentatge d'espanyol. Si la Generalitat o les escoles no ho fan, diu la interlocutòria, ho han de fer els tribunals. I és en base a això que estableix el percentatge d'un 25%, ratificant la seva decisió anterior.  

Aquesta sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.