La va avisar que tindria problemes si continuava
fent-ho
L'Associació El Tempir d'Elx (Baix
Vinalopó) ha denunciat avui un cas de discriminació lingüística denunciar per
una professora del centre penitenciari de Fontcalent, a Alacant. La professora
denuncia vexacions i amenaces per part d'un funcionari del centre per parlar
haver-li parlat en català. La professora, contractada recentment per treballar
a la presó, va anar al seu despatx a fi d'obtenir un permís per a poder moure's
al centre. Entre altres qüestions, el funcionari li va dir que havia de parlar
'en espanyol, no en valencià' perquè 'treballava per a l'estat espanyol.' I li
va etzibar: 'No em dóna la gana que em parlen en valencià' i va advertir que
tindria problemes si continuava fent-ho en el centre.
Els fets van succeir el proppassat 21 de maig, quan
M. Carme Viudes va sol·licitar al funcionari el permís per moure's a dintre del
centre penitenciari. Segons que exposa El Tempir, quan la professora va entrar
i va saludar el funcionari, aquest la va titllar de 'maleducada' perquè dos
dies abans ella havia entrat a l'oficina parlant en català amb una companya i considerava
que la conducta no era correcta perquè no li havia demanat permís per
parlar-hi.
En altres paraules, allà es parlava 'en espanyol i no en valencià'. Tot seguit,
M. Carme Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar
permís perquè el català és una de les dues llengües cooficials al País
Valencià.
Segons que ha denunciat la professora, la recriminació lingüística va
continuar: el funcionari va tornar a argumentar que ell treballava per a
l'estat espanyol i que no acceptava que ningú s'adrecés a ell en valencià
perquè 'no em dóna la gana que em parlen en valencià'. De fet, tot seguit va
remarcar que l'entenia perquè ell era de Callosa d'en Sarrià, a la Marina
Baixa, de la qual cosa s'enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se'n
va anar a viure a Alacant i ara no admetia l'ús del català davant ell.
Segons el relat de la professora, va presumir en un to fatxenda: 'Amb tu no he
estat gaire fill de puta. A un company teu, Ximo, com que no em parlava en
espanyol, va venir un altre company a traduir-lo, tot i que jo l'entenia
perfectament. Però no em dóna la gana.'
M. Carme Viudes assenyala que no haver canviat de llengua durant la discussió i
que va aconseguir el permís però que el funcionari li va recordar que no podria
parlar-li en català en pròximes ocasions perquè, segons ell, si s'obstinava en
aquesta conducta, 'tindria problemes a Fontcalent'.
El Tempir ha fet públic el cas i exposa que ha assessorat en matèria de drets
civils i lingüístics la professora. L'associació recorda que l'acte denunciat
és il·legal segons l'ordenament jurídic vigent, perquè l'estatut valencià i
l'article 10 de la Llei d'ús i ensenyament del valencià garanteixen el dret
dels valencianoparlants a expressar-se en català davant les administracions públiques;
d'una altra, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada
d'acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix en l'article 36 que els
ciutadans de les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial poden
utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de l'Administració de l'estat.
El Tempir exigeix a les autoritats públiques estatals i valencianes una
implicació real i efectiva perquè no tornen a produir-se casos com el
denunciat, sobretot en aquells sectors públics 'que continuen sent impermeables
a la introducció del català, com ara les presons o els cossos i forces de
seguretat de l'estat'.
L'associació considera que cal prendre mesures urgents destinades a de posar
punt final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al
valencià que amb freqüència realitzen els funcionaris de l'Estat espanyol.
El Tempir considera que la Generalitat Valenciana 'no pot dimitir del seu paper
de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat perquè
no torni a produir-se cap vexació més per motius lingüístics'. L'associació
reclama cursos d'alfabetització en valencià i de sensibilització lingüística
als funcionaris i crida a l'Estat espanyol a 'assumir d'una vegada per totes la
pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una
anomalia a fi d'evitar casos d'estigmatizació com el denunciat'.
Per últim reclama la competència en la gestió de presons per a la Generalitat
Valenciana 'a fi de democratitzar lingüísticament un dels darrers reductes de
xenofòbia lingüística cap a la nostra llengua'.